VIOLÈNCIA ESCOLAR

En relació a l'entrada anterior també m'agradaria fer una reflexió sobre el tipus de violència, assetjament i similar que s'està donant a les aules i patis dels centres escolars.

No crec que aquest tipus d'assetjament sigui cosa d'ara, sinó que és ara quan s'està informant d'això i donant més repercussió i notorietat, és igual q passa a la violència de gènere, sempre l'ha hagut però ara es diu i abans no .

Hem de saber diferenciar quan un xiquet està sent assetjat o agredit per altres companys, ja sigui psicologica o físicament, però no hem de traure les coses de lloc, és a dir, el xic que pateix un assetjament greu es nota en el seu rendiment acadèmic, en el seu estat de ànim i en la seua rutina diària, però el xic que simplement está enfrontat o d'altre costat d'un determinat grup de companys no mostra aquests signes, per tant ni tots els casos són iguals ni tots els xics se'ls persegueix.

Deixem que els xiquets siguen xiquets i no els donem més importància a fets que no deurien tenir-la.

La informació és bona tenir-la, però en ocasions pot fer que es distorsione la realitat, per exemple si a un hipocondríac li fa mal el cap, com sempre està informant que conseqüències té i perquè creurà q és un tumor, però si a una altra persona li fa mal el cap es prendrá una aspirina i punt, perquè no és més que això un mal de cap, ara bé si es repeteix molt habra que vore si hi ha alguna cosa més, amb els xiquets el mateix, observem que passa i quan siga necessari intervinguem , no erradiquem un problema sense que es produeixi, evitem-lo.

L'EDUCACIÓ

Fins ara no havia fet cap comentari sobre com veig l'educació, que crec també és important assenyalar això.

Doncs bé, crec que avui en dia l'educació és molt diferent de quan jo anava al col legi i tampoc no fa tants anys, però pels comentaris que sent a classe i per experiències de companys, diria que això ha canviat molt. Jo recorde que quan anava a l'escola si el professor et manava a casa una notita per als pares, tu no sàvies de fer per donar-la al pare, però ara que no se li acudeixi al professor enviar cap nota perquè primer el pare de torn no està per perdre el temps amb notitas i segon el professor no és qui per a posar l'alumne en evidència.

Es parlava als professors de senyor i la senyora o senyoreta, ara és "la tia aquesta" i el "tio" aquell, per tots aquests canvis que s'estan donant hauríem de plantejar que está passant a les cases i en els centres per a que tot això haia canviat tant, perquè el meu col·legi no és que fos una carcel era un cole públic normal d'un barri normal.

No només hauríem de veure que está ocorrent com a futurs professors sinó també com a membres de la societat en què vivim i que anem a patir a aquest tipus d'individus prepotents quan s'incorporen a la societat laboral.

No m'agradaria pecar de res al donar aquesta opinió, però crec que un dels problemes rau en el desig de molts pares de ser amics dels seus fills, i amics són els iguals, els pares han de ser pares i estar al seu lloc sense traspassar la línia del respecte mutu, perquè si consenteix que se'ls perda el respecte en casa això els xiquets ho saben traslladar al carrer de seguida

FERRAN TORRENT: UN NEGRE AMB UN SAXO

És el primer llibre de Ferran Torrent que he tingut l'oportunitat de llegir, i crec no serà l'ùltim. La veritat és que no he llegit moltes obres en valencià, perquè no em sento totalment integrada en la lectura ja que acabe traduint mentalment el que el text em diu, però en aquesta ocasió puc dir que he trobat una obra que m'ha resultat de fàcil lectura.

L'obra en si és propera, no només perquè nombra llocs coneguts, ja que es dóna la circustancia de transcorre en valencia, sinó pel tipus de vocabulari i dialègs que conté, són quotidians i propers per la seua simplicitat de vocabulari i expresions, i perquè pots escoltar converses semblants en qualsevol bar, si et pares a escoltar converses de gent que tens al voltant és impressionant el que es pot arribar a escoltar.

Si bé és cert que em va sorpendre com comença el llibre, he de dir que no m'agrada que en un llibre els dos primers capitulos et nombre coses com les relacions que puguin tenir dues persones i en el segon quins són els seus consums, bé que no és molt habitual que d'entrada et relate com estan follant i en el segon es fiquin una ralleta. Però quan el llibre contínua veus en què món es desenvolupen ambdós i està clar que no podia ser d'una altra manera.

Sembla que amb les últimes sèries siga quan s'ha posat de moda el periodisme d'investigació i no obstant això trobem obres com aquestes de fa 20 anys a les que ja es parla d'aquest tipus de periodisme, encara que no és molt normal que un periodista de successos vaga per ahi amenaçant i descobrint el oscur món de la nit, més que res perquè ell està d'algun mode implicat. En definitiva, com ja he dit abans és un llibre que recomano sobretot a qui no li resulte fàcil llegir obres en valencià i vuilga tenir una lectura fàcil i entretinguda.

TEATRE: TERÀPIA DE GRUP PER A GAFES.

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar al teatre, crec que no era la primera obra que he vist en valencià o millor dit era català, es tractava d'una obra còmica on els actors no tenien un guió filat, una conversa entre ells, era com una espècie de monòleg, a la que cadascun exposava el seu cas demostrant qui era més gafe de tots, amb els diferents fets que els havien ocorregut en la seva vida. Els actors eren cinc un d'ells era argentí i parlava castellà els altres eren catalans.

És complicat que un tipus d'obra la qual està composta amb monòlegs siga enllaçada amb facilitat, però en aquesta si ocorria perque es dadaba la circustancia que tots ells estaven enllaçats per seguir la mateixa tematica. Com a materials d'escena van utilitzar cinc cadires i alguns adrezos de vestuari.

Quan ja terminà l'obra que va venir a durar com una hora i mitja,mes o menys, eixim de la sala i la sorpresa va ser que els actors estaven en la porta amb bates de metge repartint targetes de visita, per assistir a les seves teràpies si ens consideràvem gafes. Va ser molt divertida.

Us recomano que si teniu oportunitat de veure-la apropeu-vos perquè val la pena passar una estona divertida i rient, que també és una bona teràpia

ANTONIA'S LINE

La unica pel·licula que he pogut veure en espai cinema és la pelicula Antonia's Line.

Crec que la pel·licula és un tant peculiar, i que els temes tractats es veuen influenciats pel fet que la seua directora sigui una dona, sobretot en el tema de l'independecia de la dona, en tots els camps de la vida.

Una part important que tracta és la llibertat, en el tema de la dona com ja hem vist, i en el tema de la llibertat sexual, sin embargo mostra alguns punts de discriminació com son en el cas de la parella que tenen problemes psíquics.

En quant a la pràctica de la pel·licula com film, en si, hi ha algunes coses que criden l'atenció. Reflexionant per exemple a com canvia el tipus de pla i colorit quan tracta un tema o un altre. Me gusto el moment en què la néta comença a imaginar el món amb tots els que han mort, que apareixen com a una festa. En aquell moment la càmera es torna més lenta i els colors són armoniosos. Dóna una imatge de tranquil·litat, de pau.

Com ja he comentat en altres pel·licules, són pel·licules que necessites veure més d'una vegada per comprendre el total de la seva importància.

"TREX". Rafa Gomar

Més que parlar de la lectura en si mateix, del que ens diu, m'agradaria parlar de que he tret del fons d'aquest relat.

A mesura que anava llegint trobava una relació molt peculiar entre el que deia el text i el que es podria semblar a la situacion que travessen algunes persones quan volen mostrar una imatge que no és la seua. Posem per exemple als "nous rics", fa uns anys hi va haver un boom on trobem empresaris de sempre que havien tingut una bona ratxa en els seus negocis i els havia dut a una situació de posicio social diferent a l'habitual seua. Doncs bé per aquest fet trobem molta gent volent aparentar que són d'una classe que en definitiva no és la seua, no és que vulga dir que algú no pot superar el seu nivell social, sino que és difícil saber estar en un determinat nivell sense semblar pretensiós . De fet crec que és més difícil baixar que pujar de nivell social.

En el cas del relat veiem que una xica pel fet de tenir alguna cosa que a un'altra li ocasiona exit creu que a d'ella també ho pot donar, però moltes vegades un mateix bé no dóna la mateixa felicitat, ni resultat en una persona que en una altra .

Crec que és important saber qui ets i el que pots obtenir, quines són les teues limitacions, perquè d'aquesta manera no et crearàs falses expectatives que et poden conduir al fracàs o a la decepció amb tu mateix, s'és més feliç sabent qui ets que no tractant de convèncer-te d'alguna cosa que no ets. Com diu el refran: "no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita".

"LA VERITAT"

Amb la lectura de Tarara, he pogut comprovar com estem acostumats a escoltar tan poques vegades la veritat que quan algú relata quelcom de veritat sorprèn fins al punt de no creure-ho. Aquest és el cas de Tarara, un home noble de camp acostumat a ser clar sense maldat i sense la picaresca de dir el que toca en cada moment, sinó que diu el que se li passa sense pensar les conseqüències. En aquest cas confessà un crim sense adonar-se que pot ser jutjat cruelment per això.

Avui en dia no és que anemt amagant el que sabem sinó que donem moltes voltes per dir el que és veritat sense que es noti si ho és o no. Pel simple fet que sembla que per ser clar o natural de mostres de ser una persona massa simple i fins i tot en alguns casos un tant fribola.

Doncs bé trobem, que no per anar amb mentides acabem guanyant ja que la veritat en la majoria dels casos s'acaba coneixent ja siga per una manera o una altra d'obtenir-la.

Crec que a vegades és millor dir la veritat encara que les conseqüències no siguin les desitjades que donar voltes a un engany que al final conduirà a una confessió i farà veure de nosaltres que no només no som clars sinó que podem enganyar per qualsevol minudez.

LES NOVES TECNOLOGIES

Les noves tecnologies en l'època en què ens trobem, és cada dia més important, incloure les noves tecnologies en educació, les TIC.

Podem comprovar en l'escola, la gran influència que tenen aquestes en els xiquets, perquè ja no es passen hores jugant al carrer amb els amics, sinó davant d'un ordinador jugant amb videojocs o navegant per intenet.

Per tot això és important ensenyar als xiquets més alternatives per utilitzar l'ordinador, ja que en les seves futures inclusions en la formació comprovaran com aquestes estan molt presents, i són molt necessàries per al desenvolupament de nombroses activitats.

Trobem aplicacions informàtiques o programes com per exemple Jclic, que com a futurs mestres ens ajuden a elaborar activitats, després d'explicar un tema.

Doncs hem de donar part de les matèries enfocats a l'ensenyament futur, que en alguns col legis ja s'està incorporant, que sera donar les classe a les que els xiquets disposaran d'un ordinador a cada taula per a desenvolupar les seves activitats.

Però per a que tot axò siga possible primer hem de tenir una bona formació o una bona base en coneixement d'aplicacions informàtiques, que en moltes ocasions ens falta. Sabem que els ordinadors, són una cosa que sempre crida l'atenció del menut, i que ens pot ajudar molt com xiquets que tinguen algun problema d'atenció, ja que són una mena de tenir el xiquet immers de forma activa en l'activitat que estiguem realitzant.

MEMENTO

Mai havia vist una pel·lícula tan complicada!. Al marge d'això, és interessant veure, com ja em ocorri amb Hero, que hi ha un tipus de cinema que encara que és per a tots els públics solament uns pocs cinèfils ho entenen, jo no solament és que no entenia el que ocorria sinó que una vegada comentada en classe m'he adonat, que encara queden moltes coses en l'aire pel que crec que no és una pel·lícula acabada. M'explico, hi ha pel·lícules fantàstiques en les quals sembla que no estes entenent gens en tota la proyecion però que en l’ ultima imatge et donen la dada que t'enllaça tot l'anterior, però aquí no, no entens gens i no t'ho aclareixen tampoc. Parant-te a pensar i a traure conclusions pots veure algunes claus, però no són les suficients per a entendre tot, l'argument i la trama. Per a la meva opinió crec és molt mes interessant trobar un final raonable o que te de distints finals, per a la teua imaginació, que no deixar caps per lligar.