"LA VERITAT"

Amb la lectura de Tarara, he pogut comprovar com estem acostumats a escoltar tan poques vegades la veritat que quan algú relata quelcom de veritat sorprèn fins al punt de no creure-ho. Aquest és el cas de Tarara, un home noble de camp acostumat a ser clar sense maldat i sense la picaresca de dir el que toca en cada moment, sinó que diu el que se li passa sense pensar les conseqüències. En aquest cas confessà un crim sense adonar-se que pot ser jutjat cruelment per això.

Avui en dia no és que anemt amagant el que sabem sinó que donem moltes voltes per dir el que és veritat sense que es noti si ho és o no. Pel simple fet que sembla que per ser clar o natural de mostres de ser una persona massa simple i fins i tot en alguns casos un tant fribola.

Doncs bé trobem, que no per anar amb mentides acabem guanyant ja que la veritat en la majoria dels casos s'acaba coneixent ja siga per una manera o una altra d'obtenir-la.

Crec que a vegades és millor dir la veritat encara que les conseqüències no siguin les desitjades que donar voltes a un engany que al final conduirà a una confessió i farà veure de nosaltres que no només no som clars sinó que podem enganyar per qualsevol minudez.