En relació a l'entrada anterior també m'agradaria fer una reflexió sobre el tipus de violència, assetjament i similar que s'està donant a les aules i patis dels centres escolars.
No crec que aquest tipus d'assetjament sigui cosa d'ara, sinó que és ara quan s'està informant d'això i donant més repercussió i notorietat, és igual q passa a la violència de gènere, sempre l'ha hagut però ara es diu i abans no .
Hem de saber diferenciar quan un xiquet està sent assetjat o agredit per altres companys, ja sigui psicologica o físicament, però no hem de traure les coses de lloc, és a dir, el xic que pateix un assetjament greu es nota en el seu rendiment acadèmic, en el seu estat de ànim i en la seua rutina diària, però el xic que simplement está enfrontat o d'altre costat d'un determinat grup de companys no mostra aquests signes, per tant ni tots els casos són iguals ni tots els xics se'ls persegueix.
Deixem que els xiquets siguen xiquets i no els donem més importància a fets que no deurien tenir-la.
La informació és bona tenir-la, però en ocasions pot fer que es distorsione la realitat, per exemple si a un hipocondríac li fa mal el cap, com sempre està informant que conseqüències té i perquè creurà q és un tumor, però si a una altra persona li fa mal el cap es prendrá una aspirina i punt, perquè no és més que això un mal de cap, ara bé si es repeteix molt habra que vore si hi ha alguna cosa més, amb els xiquets el mateix, observem que passa i quan siga necessari intervinguem , no erradiquem un problema sense que es produeixi, evitem-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario