Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar al teatre, crec que no era la primera obra que he vist en valencià o millor dit era català, es tractava d'una obra còmica on els actors no tenien un guió filat, una conversa entre ells, era com una espècie de monòleg, a la que cadascun exposava el seu cas demostrant qui era més gafe de tots, amb els diferents fets que els havien ocorregut en la seva vida. Els actors eren cinc un d'ells era argentí i parlava castellà els altres eren catalans.
És complicat que un tipus d'obra la qual està composta amb monòlegs siga enllaçada amb facilitat, però en aquesta si ocorria perque es dadaba la circustancia que tots ells estaven enllaçats per seguir la mateixa tematica. Com a materials d'escena van utilitzar cinc cadires i alguns adrezos de vestuari.
Quan ja terminà l'obra que va venir a durar com una hora i mitja,mes o menys, eixim de la sala i la sorpresa va ser que els actors estaven en la porta amb bates de metge repartint targetes de visita, per assistir a les seves teràpies si ens consideràvem gafes. Va ser molt divertida.
Us recomano que si teniu oportunitat de veure-la apropeu-vos perquè val la pena passar una estona divertida i rient, que també és una bona teràpia
No hay comentarios:
Publicar un comentario